Ernest Tarradas
Carles Torrano
Jordi Bardavio
français-------english



Els Chapertons en poques linies….


El 2 de maig del 1992, els Chapertons (Carles Torrano, Ernest Tarradas i Jordi Bardavio) s’estrenen amb Boom! al Festival Internacional de Pallassos de Cornellà.  L’espectacle  ha fet més de 1000 representacions !
El 3 de febrer del 2007, s’estrena goma gom al Festival les Nez Rouges de Saint Orens (França).
Els Chapertons han actuat a més de 18 països : Espanya, Andorra, França, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Àustria, Escòcia, Portugal, Dinamarca, Canadà, Japó, Hong-Kong, Taiwan, Singapur, Tunísia.

Els Premis dels Chapertons:

1994 2n Premi “United Slapstick”, Frankfurt (Alemanya)
2000   1r Premi “Best Visual Comedy”, Böblingen (Alemanya)
2001  1r Premi “Figurinos e Adereços”, Tondela (Portugal)

Les Temporades dels Chapertons :

1994            Teatro Franco Parenti, Milano (Itàlia)
1995            Teatro Agnelli, Torino (Itàlia)
1996            Teatro della Tosse, Gènova (Itàlia)           
Sala Villarroel, Barcelona
1997            Auditori, Sala Mozart, Palma de Mallorca
1998            La Pépinière Opéra, Paris (França)
Teatro Vittoria, Roma (Itàlia)
2001            George Square Theatre, Fringe Festival, Edinburgh (Escòcia)
2002             Scène des Galets, Expo 02 Arteplage, Neufchâtel (Suïssa)

 



Los Chapertons en pocas líneas….


El 2 de mayo del 1992, los Chapertons (Carles Torrano, Ernest Tarradas y Jordi Bardavio) se estrenan con Boom! en el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà.  El espectáculo ha hecho  más de 1000 representaciones !
El 3 de febrero del 2007, se estrena goma gom en el Festival les Nez Rouges de Saint Orens (Francia).
Los  Chapertons han actuado en más de 18 países : España, Andorra, Francia, Italia, Alemania, Suiza, Bélgica, Austria, Escocia, Portugal, Dinamarca, Canadá, Japón, Hong-Kong, Taiwán, Singapur, Túnez.

Los Premios de los Chapertons:

1994      2º Premio “United Slapstick”, Frankfurt (Alemania)
2000      1r Premio “Best Visual Comedy”, Böblingen (Alemania)
2001      1r Premio “Figurinos e Adereços”, Tondela (Portugal)

Las Temporadas de los Chapertons:

1994            Teatro Franco Parenti, Milano (Italia)
1995            Teatro Agnelli, Torino (Italia)
1996            Teatro della Tosse, Gènova (Italia)           
Sala Villarroel, Barcelona
1997            Auditori, Sala Mozart, Palma de Mallorca
1998            La Pépinière Opéra, Paris (Francia)
Teatro Vittoria, Roma (Italia)
2001            George Square Theatre, Fringe Festival, Edinburgh (Escocia)
2002             Scène des Galets, Expo 02 Arteplage, Neufchâtel (Suiza)

 

Àngel Alonso escriu...

Angel Alonso escribe...

Chapertons! En escena “els Blancs” i “els Augustos”. Els pallassos occidentals  amb arquetips equivalents a totes les cultures : el Blanc : l’autoritat, el luxe, l’elegància, la gràcia, l’harmonia, la intel·ligència, la lucidesa : encarnació del Pare, del Mestre, de l’Intel·lectual, del Ric, del Guapo ; en definitiva, del Poder. Davant de tanta serietat, l’August : l’Ingenu, El Sapastre, El Vagabund, el Pobre : un ésser enlluernat per les perfeccions encarnades en el Blanc i que destinat a sucumbir, es rebel·la, embogeix, s’emborratxa, es rebolca al terra i  en la seva anima i, espantat, es caga sobre el Blanc immaculat.

Els Chapertons són tot això: tres esplèndids pallassos sense més artifici que un desacostumat talent per al joc. Tres nens proletaris tancats amb una sola joguina : els pneumàtics. I en aquest espai màgic que és l’escenari, els Chapertons, aquestes criatures fràgils, fantàstiques, rebel·les i contestatàries, disposades a sortir-se del calaix on els volen tancar, inflaran, jugaran i rebentaran els grans i eterns mites : l’amor, la bellesa, l’aventura, el viatge, el risc, el poder, la por, la il·lusió. Un itinerari sorprenent, de vegades increïble, on els rols es creen, desapareixen i s’intercanvien sense  parar.

L’espectacle és un viatge divertit en el que els Blancs es transformen en Augustos, els Augustos esdevenen instruments o animals mitològics de llocs somiats algunes vegades, i tot, en un desconcertant joc de màgies i ficcions. Poques vegades, molt poques, amb materials tant escassos i degradats s’arriba a aquesta singular bellesa, complexitat i poesia.
I poques vegades, molt poques, he estat tan feliç al teatre que acompanyant-los en aquest bonic viatge.

¡Chapertons! En escena “ los Blancos” y “los Augustos”. Los clowns occidentales con equivalentes arquetípicos en todas las culturas; el Blanco; la autoridad, el lujo, la elegancia, la gracia, la armonía, la inteligencia, la lucidez; encarnación del Padre, del Maestro, del Intelectual, del Rico, del Guapo; en definitiva, del Poder. Frente a tanta seriedad, el Augusto; el Ingenuo, el Torpón, el Vagabundo, el Pobre; un ser deslumbrado por las perfecciones encarnadas en el Blanco y que destinado a sucumbir, se rebela, enloquece, se emborracha, se revuelca en el suelo y en su alma y, asustado, se hace caca encima del Blanco inmaculado.

Chapertons son todo esto; tres espléndidos clowns sin más artificio que un desacostumbrado talento para el juego. Tres niños proletarios encerrados con un solo juguete: los neumáticos. Y en ese espacio mágico que es el escenario, Chapertons, esas criaturas frágiles, fantásticas, rebeldes y contestatarias, dispuestas a salirse del cajón en que los quieren encerrar, inflarán, jugarán y reventarán los grandes y eternos mitos: el amor, la belleza, la aventura, el viaje, el riesgo, el poder, el miedo, la ilusión. Un itinerario sorprendente, increíble a veces, donde los roles se crean, desaparecen y se intercambian sin cesar.

El espectáculo es un viaje divertido en el que los Blancos se transforman en Augustos, los Augustos devienen instrumentos o animales mitológicos de lugares alguna vez soñados, y todo, en un desconcertante juego de magias y ficciones. Pocas veces, muy pocas, con tan escasos y degradados materiales, se alcanza esa singular belleza, complejidad, y poesía.
Y pocas veces, muy pocas, he sido tan feliz en el teatro como al acompañarlos en este hermoso viaje.


<< inici